Última parada

Hola de nou bloggers i bloggeres!

Ens disposem a fer l’última parada del nostre recorregut per l’assignatura Planificació de la llengua i la literatura en l’Educació Infantil.

El nostre trajecte va començar en l’àmbit legislatiu, el qual ha constituït un pilar fonamental en la construcció de l’assignatura. Podríem dir que ha estat com la base de la construcció d’un edifici, els fonaments principals sobre els quals s’ha sostés el contingut desenvolupat al llarg de la matèria. No obstant, per què considerem tan important aquest àmbit? Segons el nostre parer és essencial conèixer-lo perquè ens indica l’estructura legislativa de l’Educació Infantil, és a dir, a partir de les àrees, els cicles i els objectius, continguts, competències i criteris d’avaluació d’aquests podem començar a realitzar les planificacions de les Seqüències Didàctiques o Projectes de Treball.

Seguint la trajectòria, ens endinsem en les bases o enfocaments metodològics que s’aplicaran a les aules d’Educació Infantil. Com a docents en formació i reflexionant al voltant de la nostra futura projecció laboral, considerem essencial conèixer el tractament integrat de llengua i continguts (TILC), ja que aquest és un enfocament que s’està aplicant a nivell Europeu pel seu caràcter global i integral. Mitjançant l’ús d’aquest enfocament metodològic, entenem que l’aprenentatge de la llengua esdevé a través dels continguts, el que contrasta amb les metodologies utilitzades fins l’actualitat.

Partint del coneixement previ sobre els tractaments integrats, esmentat anteriorment, realitzarem una Seqüència Didàctica, la qual havia d’integrar les dos llengües cooficials i una llengua estrangera, en el nostre cas, l’anglés. A més a més, havíem de tindre en compte un aspecte essencial a treballar en l’Educació Infantil, l’educació en valors.

Altra parada va estar les competències i situacions didàctiques, les quals considerem essencials en qualsevol etapa educativa, ja que és la capacitat que té l’alumnat de dur a la pràctica tant els coneixements teòrics com els pràctics, així com les actituds personals adquirides. Així doncs, utilitzarem les situacions didàctiques per avaluar el nivell de maduresa de l’alumnat en les diferents competències al llarg dels cicles d’Educació Infantil.

D’altra banda vam conèixer el text lliure, el qual ens interessa com a docents en formació, ja que aquest parteix dels interessos i preocupacions que té l’alumnat pel que ens proporciona les ferramentes necessàries per a desenvolupar la seua imaginació i creativitat. A més a més, és a partir d’ací on treballarem la competència escrita de manera propera a l’alumnat, ja que ens permetrà conèixer-los de manera més propera.

Poc a poc anem acabant el nostre trajecte de la mà del llibre i l’àlbum il·lustrat. Aquests són eines que ens permetran apropar la lectura al nostre alumnat d’una manera dinàmica i motivadora pel seu caràcter lúdic. A l’hora d’escollir llibres o àlbums il·lustrats per tractar-los a l’aula ens decantarem per aquells que siguen atractius i presenten temes d’interés per a l’alumnat. Així doncs, el que pretenem aconseguir és que l’actitud de l’alumnat cap a la literatura siga positiva i li repercutisca favorablement tant en les etapes educatives posteriors com en la seua vida en general.

Ara sí, ens acomiadem del curs acadèmic 2013-2014, però això sí, tenint present que la nostra formació no finalitza ací, sinó que l’aprenentatge és un camí sense fi.

Neus Cases, Marta Cholvi, Thais Gericó, Neus Hervàs i Alba Quevedo. 

L'ÀLBUM IL·LUSTRAT!

Hola de nou bloggers i bloggeres!

Avui escrivim per respondre a la pregunta plantejada en l’aula: Considereu que l’àlbum il·lustrat és un recurs encertat per a l’etapa d’Educació Infantil?

Dons bé, és en l’etapa d’Educació Infantil quan comença l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, però no hem d’oblidar que aprendre a llegir no significa entendre allò que es llegeix i, és per això que, com a docents en formació, hem de fomentar la comprensió lectora del nostre alumnat.

De quina manera? Quines ferramentes son necessàries per a desenvolupar un aprenentatge lector? Són molts els factors que influeixen en el desenvolupament d’un hàbit lector i molts el problemes que sorgeixen en l’alumnat pel que fa a la comprensió i interpretació d’un text.

Avui hem tractat un recurs que ens serveix per treballar l’enteniment d’allò que es llegeix, l’àlbum il·lustrat, una ferramenta útil que facilita, als xiquets i xiquetes, interpretar el text, ja que aquest va acompanyat d’imatges claus per a la correcta comprensió.

A més a més, aquesta ferramenta et permet treballar la globalitat de coneixements, ja que no sols es tracta la llengua sinó que mitjançant un text escrit podem treballar un ampli ventall de conceptes, valors... com també, parteix dels coneixements previs de l’alumnat, propi d’un aprenentatge constructivista.

Com ja sabem, per a que l’adquisició dels coneixements siga significativa és necessari trobar-li el seu ús en la vida diària, a més de tractar una temàtica d’interés per als xiquets i les xiquetes. L’àlbum il·lustrat comprèn aquests aspectes i es centra en aquells temes que de segur motiven a l’alumnat.

És per aquests motius que considerem que l’àlbum il·lustrat és un recurs encertat tant per al gaudi literari com per a un bon aprenentatge lector.

Ací us deixem altre álbum il·lustrat per treballar-lo a l'etapa d'Educació Infantil.

Autora i il·lustradora: Anna Llevas
Editorial: Flamboyant
Edició: Barcelona 2012

Síntesi:
Un monstre és el protagonista d’aquest conte, un monstre però molt especial i a diferència de la resta de monstres no fa por! A més, té un problema i és que no sap que li passa. No sap si està content, trist, enfadat, nerviós, calmat, si té por… s’ha fet un embolic amb les seves emocions i ara li toca desfer aquest embolic ja que totes les emocions barrejades no funcionen massa bé. Resoldrà els seus problemes gràcies a una amiga que l’ajudarà a classificar les seves emocions…L’autora ofereix uns recursos per a treballar les emocions a partir del llibre. Ho trobareu a http://www.annallenas.com/ilustracion-editorial/el-monstre-de-colors-recursos-gratis.html#.Uai39NKePFI

 Fins prompte!!

EL LLIBRE IL·LUSTRAT

     Welcome back!

    

En aquesta nova entrada partirem de la idea o concepció que té la teoria constructivista de l'ensenyament-aprenentatge per tractar el tema dels llibres il·lustrats. 

Segons aquesta teoria, l’ensenyament o el foment de la competència escrita en Educació Infantil a través del caràcter instrumental, es planteja com un mitjà per resoldre necessitats pràctiques i concretes. Partint de les idees prèvies de l'alumnat sobre la lectura i l'escriptura (passen el dit per les paraules d'esquerra a dreta, diferencien el dibuix de l'escriptura, ...) i del professorat, s'intenta construir un pensament sobre el llenguatge escrit mitjançant l'aprenentatge significatiu, en el qual es treballarà amb textos reals, entesos com la unitat bàsica de comunicació escrita que té significat, utilitzant sempre el llenguatge amb una intenció, amb un ús que pot variar.

D'altra banda, seria important crear una experiència de creació lecto-literària per a un aula d’Infantil. Com a exemple podríem prendre el següent cas:

A la biblioteca del centre reunirem a l'alumnat de classe per fer-lo saber que hi ha un tresor amagat per la biblioteca. Els xiquets/es deuran guiar-se per imatges amb el nom corresponent dels llocs per trobar el tresor.

Una vegada trobat el tresor, hi hauran tants llibres com alumnes a la classe, de manera que cadascú tindrà un llibre.

Finalment, una vegada tornen a l’aula, amb ajuda del mestre aniran seguint la lectura amb ajuda de les il·lustracions i tindran que ser capaços de crear un final alternatiu, el qual deuran realitzar un dibuix del final que imaginen i deixar-lo dins del llibre per a que un altre alumne/a puga gaudir de diversos finals alternatius. 

D'altra banda, també resulta atractiu poder treballar amb experiències o recursos online. Una experiència del recurs online aprendretextos.com en Educació Infantil és la següent: Reconstrucció de contes per a gravar-los.

L'activitat tracta de reproduir un text conegut per a ser registrat. Per això, és una activitat que permet treballar l’expressió oral de l’alumnat, ja què les seues veus seran registrades, quedaran fixades a la gravació i això és un motiu per fer un treball de preparació.

 Fent èmfasi no tan sols en la recuperació i reconstrucció del contingut,sinó també de “les mateixes paraules i expressions del conte”. Aquesta experiència de llenguatge literal ajuda a l’alumnat a produir estructures i formes que en altres contextos d’expressió oral no apareixerien. La gravació de contes llegits pels xiquets/es suposa un treball previ de reexplicació del conte que es reprodueix.

Per finalitzar, acabarem amb el conte o àlbum il·lustrat que elegiria per treballar-lo, aquest seria: ¡A la cama, Hipo! de Marcus Pfister, en el qual ensenya als xiquets una sèrie de rutines com: llavar-se les mans, llavar-se les dents, posar-se el pijama, etc.. abans d’anar a dormir. Aquest conte tracta les competències següents:

•      Competencia en comunicació lingüística.
•     Competencia en el coneixement i la interacció amb el mon físic. 
•      Competencia social y ciutadana.
•     Competencia aprendre a aprendre
•     Autonomía e iniciativa personal.

SITUACIONS DIDÀCTIQUES I EL TEXT LLIURE

Hi everyone!

Una setmana més ens disposem a contar-vos allò que havem  fet a la classe d'avui de Planificació de la Llengua i la Literatura en Educació Infantil!

Avui les nostres companyes han tractat el tema de: "Competències i situacions didàctiques". 

I anem a llançar-vos aquesta pregunta: Sabeu el què és una competència? Ja deuríeu de saber-ho, doncs, a la classe de Planificació de la Llengua i la Literatura en Educació Primària ja ho havíem vist anteriorment!!

Una competència és la capacitat del xiquet/a de posar en pràctica de forma integrada, tant els coneixements teòrics com les habilitats coneixements pràctics, així com les actituds personals adquirides.

• Saber fer o aplicar i saber ser o estar.

• Relacionat amb un context real d’aplicació. 

Les competències bàsiques tenen les característiques següents:

• Promoure el desenvolupament de capacitats més que l’assimilació de continguts.

• Caràcter dinàmic, es desenvolupen de manera progressiva, en situacions i institucions formatives diferents.

• Tenen un caràcter interdisciplinari i transversal.

• Determinen tots els elements del  Currículum.

• Pretenen el desenvolupament integral de la persona.

• Són un punt de trobada entre la qualitat i la equitat.

Per desenvolupar aquestes competències hem de posar en pràctica situacions didàctiques. Aleshores, es preguntareu: Què són les propostes o situacions didàctiques? Doncs, les situacions didàctiques són activitats per avaluar el nivell de maduresa de l’alumnat en les diferents competències al llarg dels cicles d’Educació Infantil.

Quins tipus de situacions didàctiques hi ha?

1. Per al desenvolupament: Propicien l’aprenentatge i la posada en pràctica de les distinte competències.

1. Per al diagnòstic: Activitats per a aplicar-les al començament del curs escolar i elaborar un diagnòstic inicial del grup.

1. Integrals: seqüències d’activitats que integren distintes competències. Poden desenvolupar-se en el moment que es considere convenient.

Un exemple de proposta de situació didàctica integral:

“MIX DE TEXTOS”

Objectiu: L’objectiu principal d’aquesta activitat seria conéixer diversos gèneres textuals en diferents idiomes i identificar-ne la utilitat de cadascun.

Material: diferents gèneres textuals (contes, poemes, revistes, receptes, cartes, instruccions, diccionaris, etc.)

Desenvolupament: El mestre o mestra portarà a l’aula diversos gèneres textuals (variats en anglès, castellà i valencià). Els distribuirà en taules distintes o zones de l’aula. 

Nota: procurar que en cada taula existisquen diferents tipologies textuals, i a més, un text de cada llengua.

A continuació, cada grup es reunirà i hauran de debatre quina utilitat té cadascun dels textos i amb quina llengua creuen que està escrit.

Després, el grup es posarà en semicercle i dirà a la resta de la classe els textos que han treballat i amb la llengua en què estan escrits.

Per últim, els xiquets i les xiquetes amb l’ajuda de la resta de companys i del mestre/a, completaran la informació per a comentar les característiques del text que han seleccionat.

  Nota: El mestre/a preguntarà: Té coberta? Com és? Què hi ha en l’interior? Té fotografies? Té dibuixos? Com és el paper? Com està escrit? És la llengua que utilitzeu a casa? Quina llengua de les tres us agrada més? 

Què observarem en l'alumnat?

- Si mencionen el nom dels tipus de textos: periòdic, llibre, poema, conte, revista, diccionari, etc.

- Si esbrinen les llengües que hem seleccionat per a l'anàlisi dels textos.

- Els aspectes que analitzen per a identificar el tipus de text.

- El coneixement sobre la funció o utilitat dels textos.

Quina utilitat té el text lliure?

Cal tindre en compte que en el text lliure els temes dels textos són elaborats pels xiquets i les xiquetes, on es mostren els centres d’interés a partir dels quals podem organitzar la tasca docent i la programació didàctica.

El text lliure parteix d’allò que interessa i també, de les preocupacions que tenen aquestos. El text lliure es possibilita a temes que, nosaltres com a mestres, no havíem pensat, o que estem molt poc acostumats a tractar a l'aula, i és interessant perquè poden sorgir temes per a dur a terme una programació d’aula. 

La funcionalitat és comprovar quins son els interessos, preocupacions i temes que desperten el interés del nostre alumnat. La imaginació, interessos i tot allò que te l’alumnat facilita la tasca posterior.  

És important que el xiquet o la xiqueta no es pose nerviós/a. Cal que mostrem apreci i al·legría dels seus progressos. El reforçament positiu és essencial. Amb tot això, introduïm a les nostres aules un element de vida i d’interés per als xiquets i xiquetes i, de manera espontània, es produeix un aprenentatge diferent i significatiu de la lectura i de l’escriptura on podem realitzar multitud d'activitats amb altres companys i companyes de l'escola.

Imatge extreta del document "Text lliure" facilitat per el professor Jeroni.

Fins ací la exposició d'avui de les nostres companyes! 

Fins la setmana vinent! Adéu!

LA COMPETÈNCIA ESCRITA EN EDUCACIÓ INFANTIL!

Good evening, people! 

Una vegada més, ens trobem ací per parlar d'un nou tema molt interessant per als futurs i futures docents d'Educació Infantil: la competència escrita.

Abans que res, caldria assabentar-se dels coneixements previs dels quals parteix l'alumnat sobre el sistema d'escriptura, per tal de conèixer el nivell en què es troba cada xiquet i xiqueta.

En què consisteix, doncs, aquest tipus de coneixement?
El coneixement del món de l’escrit no és assolit per l’infant d’un dia per a un altre, sinó que es
produeix dins d’un procés complex i dilata en el temps. Quan un xiquet o xiqueta arriba a l'escola infantil, evidentment no sap escriure o llegir (llevant de qui sap escriure el seu nom, encara que ho fa per simple imitació de la grafia adulta, no perquè sàpiga el que escriu), tanmateix, ja diferencia les paraules de les imatges i pot començar a reconèixer les diferents formes de les lletres.
Açò és possible ja que el tex està present per tot arreu envoltant a l'infant des que naix, doncs es troba inmers en un món de comunicació. Aquest va fixant-se poc a poc en tot allò que l'envolta, amb la conseqüència de fer-ho també en les paraules escrites en objectes que poden cridar la seua atenció per qualsevol motiu: etiquetes de la roba o de joguines, cartells publicitaris, revistes o diaris, contes o còmics, senyals d'indicacions de la carretera, escrits del televisor, textos a l'ordinador o al mòbil...

Amb tot açò, veiem que els infants de la nostra societat, abans d’anar a l’escola i d’una manera natural, ja s’han introduït en el món de l’escriptura sense quasi adonar-se i, per tant, hem de partir d’aquests coneixements previs que ja posseeixen.

Dit açò, conegueu cap pedagog/a que haja fet alguna aportació metodològica al sistema d'escriptura?
Doncs, per si no ho sabieu, importants autors com Ovide Decroly, Maria Montessori, Celestine Freinet i Lev Vygotsky, sí.

• Podem recordar els mètodes de Decroly amb propostes que incidien en una iniciació globalitzadora del coneixement de la lectura i l’escriptura a partir de la frase o del text, respectivament.
• Montessori, per la seua part, proposava començar pel coneixement dels sons i de les lletres.
• D'altra banda, Freinet, amb els seus mètodes naturals i buscant la connexió entre la societat i l’escola, va introduir en aquesta eines i recursos com el periòdic, la correspondència, la impremta o l’assemblea, tots presents en la vida social de l’època.
• Per últim, Vygotsky assenyalava que calia ensenyar el llenguatge escrit d'una manera natural i en uns contextos amb significat. És a dir, els infants haurien d’aprendre a llegir i escriure de la mateixa manera que aprenen a parlar.

Amb l'objectiu de fer que l’aula d’Infantil es convertisca en un entorn ric amb un bon ambient d'aprenentatge de la lectura i l’escriptura, es poden dur a terme activitats a l'aula com escoltar la lectura de llibres, iniciar a l'alumnat en la producció de textos escrits o utilitzar els gèneres discursius com a instruments mediadors per a la comunicació a través dels textos.

Sabríeu dir tres gèneres discursius? Per exemple, i respecte els diferents àmbits d'us, podrien ser:

• Endevinalles, còmics o embarbussaments (àmbit d'us literari)
• Missatges, invitacions o els noms propis (àmbit d'ús pràctic)
• Definicions de diccionaris o altres, mapes conceptuals o explicacions del mestre/a o del llibre (àmbit d'ús científic). 

En acabant, què són els objectes portadors i per a què serveixen?

Doncs bé, després de la classe d'avui ho sabem: com la pròpia paraula indica, es tracta d'objectes "portadors de textos escrits", és a dir, qualsevol tipus d'objecte que continga lletra impresa en ell (fullets publicitaris, sobres i cartes, revistes, periòdics, bitllets d'autobús o tren, receptes de metge, llibres de tot tipus, etc.). 

Poden servir com a una molt bona activitat que es pot dur a terme quan els xiquets i les xiquetes no coneixen encara el sistema d'escriptura i, d'aquesta manera tan divertida, podran experimentar de manera molt directa el que és llegir i esciure.

I fins ací l'explicació del tema d'avui! Esperem que vos haja sigut profitosa.

See you next week!

TREBALLEM AMB SEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES!

Molt bona vesprada a tothom!!

Continuem descrivint allò que fem a les classes de Planificació de la Llengua i la Literatura en Educació Infantil i avui, especialment, us parlarem sobre les seqüències didàctiques.

I us preguntareu: què és una seqüència didàctica?

Doncs bé, entenem per seqüència didàctica  l'organització del treball a l'aula a partir d'un projecte que naix de l'anàlisi prèvia dels instruments digitals que ofereix Internet i la selecció dels més convenients per al desenvolupament de les competències que l'alumnat ha de ser capaç d'assolir en un curs escolar, sense deixar de banda les exercitacions o les pràctiques específiques per a cada àrea.

Cada seqüència didàctica està estructurada en diverses unitats que contenen projectes, recursos i activitats que formen una programació d'aula orientada al treball per competències.

Així doncs, cada equip hem creat una seqüència didàctica però un poc especial. Les seqüències que hem creat havien de complir unes condicions com per exemple que havia d'estar programada per treballar les 3 llengües (TILC) dins de la mateixa seqüència, en aquest cas, hem treballat el català, el castellà i l'anglès. A més a més. havíem de treballar l'educació en valors en un temps d'una setmana.

Per tant, ací us deixem l'enllaç pertinent per a què observeu com l'hem realitzat. Esperem que us agrade i siga ben profitós!

http://www.slideshare.net/necalp/seqncia-didctica-tilc

Bona setmana i fins la propera!!

VAGA 24 D'OCTUBRE!!

Demà farem vaga. Farem vaga perquè volem lluitar per una educació pública i de qualitat; per una educació que no és un negoci, sinó un dret! Farem vaga perquè estimem la diversitat i no la segregació de l'alumnat. Demà és el dia per lluitar per una educació que no siga classista ni adoctrinadora; demà és el dia per millorar el futur si no volem el present que tenim.
Demà nosaltres farem vaga, i tu?

TIL / TILC

Good evening to everyone!

Avui hem donat a conéixer a la resta de companys i companyes mitjançant una exposició la temàtica dels enfocaments TIL i TILC. També ho podeu conéixer com CLIL (Content and Language Integrated Learning). 

Quina diferència hi ha entre aquests dos?

El Tractament Integrat de Llengües (TIL) fomenta l’ensenyament de llengües a tots els nivells educatius en les àrees lingüístiques (L1, L2, L3) per tal d’assolir un nivell de competència lingüística i comunicativa en diverses llengües que facilite el desenvolupament personal, l’aprenentatge, l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació, per a que l'alumnat es senga un ciutadà més de la societat en què vivim. 

Una educació plurilingüe i pluricultural reclama un canvi de l’ensenyament i de l’ús vehicular de les llengües. Una manera d’aconseguir una educació lingüística unitària a partir de la participació de totes les llengües del centres seria a partir del tractament integrat: “a través d’una perspectiva conjunta en l’ensenyament i ús vehicular de totes les llengües del currículum” el Tractament Integrat de Llengua i Continguts (TILC) no sols respecta les àrees lingüístiques sino que també amb les àrees no lingüístiques. D'aquesta manera, les  diverses llengües es treballen en les diferents àrees del currículum.

Quin és l'objectiu fonamental?

Amb l'aplicació d'aquest enfocament hem d’aconseguir que els nostres futurs alumnes dominen àmpliament les dues llengües oficials del nostre territori, i a més a més, de tenir una competència bàsica i eficient de caràcter comunicatiu en dues llengües estrangeres (generalment, anglès i francès).

Quins són els components indefugibles d'un enfocament integrat de llengües?

1. Unificació d’aquells aspectes relacionats amb la didàctica de les llengües sobre els quals tot el professorat de cada centre i cada etapa ha d’arribar a uns criteris unificats.
2. Diversificació. Després d’haver unificat els elements que haurien de ser comuns, caldrà passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstàncies com són: l’edat dels aprenents, la situació de les llengües en la societat, la presència d’aquestes és l’entorn, si és la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si se’n fa un tractament com a àrea o un ús vehicular.
3. Organització. Hem d’organitzar la seqüència d’introducció de cada llengua, la lectura i escriptura i el seu ús vehicular.

Quines són les condicions per a un aprenentatge escolar òptim?

• Es partirà sempre de les capacitats i els coneixements inicials dels xiquets i les xiquetes, dels seus interessos i motivacions, i del seu estil d’aprenentatge.
• L’entrada d’informació —input— lingüística consistirà en mostres reals de llengua en ús parlada o escrita (converses, textos orals o escrits...) a l’abast de les capacitats de comprensió dels alumnes i les alumnes.
• Els alumnes i les alumnes usaran la llengua com a instrument per a fer coses interessants i funcionals en situacions comunicatives reals o simulades, amb una atenció primordial al missatge i no a les formes lingüístiques.
• Motivar els alumnes i les alumnes per a processar els textos orals i escrits, per a realitzar les tasques proposades mitjançant l’ús de la llengua.
• Es plantejarà una focalització progressiva en la forma —atenció a les formes fonologicoortogràfiques, gramaticals, lèxiques i textuals— i una reflexió sobre l’ús, inserides dins les tasques comunicatives i d’acord amb les necessitats plantejades per la tasca.
• Es promouran actituds favorables envers el coneixement d’altres llengües i cultures —especialment les que hi ha establides al currículum oficial, i aquelles representades pels alumnes a les classes—, i tolerància i respecte envers els seus parlants.
• S’organitzarà l’activitat centrada en l’alumne/a, tot partint de les seues necessitats comunicatives, de manera que els permeta l’assumpció progressiva del control de la interacció i de la responsabilitat del propi aprenentatge.
• Es corregiran els errors, però no sempre, no tots i no de qualsevol manera.
• La gestió de la classe afavorirà la interacció (en el treball en grup, per parelles, etc.), i un ús sostingut del llenguatge iniciat i gestionat pels alumnes i les alumnes i no controlat sempre pel professor o la professora.
• La gestió de la classe afavorirà la interacció (en el treball en grup, per parelles, etc.), i un ús sostingut del llenguatge iniciat i gestionat pels alumnes i les alumnes i no controlat sempre pel professor o la professora.
• L’avaluació s’integrarà dins el procés d’ensenyament-aprenentatge i no es farà solament al final.

Quina finalitat té?

Amb aquest enfocament no es tracta d’aconseguir tan sols el domini de les dues llengües oficials del territori i conéixer una llengua estrangera sinó que la finalitat de l’educació plurilingüe és desenvolupar al màxim les

habilitats comunicatives de la persona perquè el capaciten a usar de manera eficient, a més de les llengües cooficials, una o dos llengües estrangeres. Doncs, aprendre llengües requereix dotar a l'alumnat de models lingüístics i motivació per a l’adquisició de llengües. La millor manera perquè els infants aprenguen llengües és la d'oferir-los el major temps d’exposició possible i oportunitats d’usar-les en diverses situacions, tant a nivell oral com escrit. La interacció contínua amb la resta de companys/es proporciona aquest desenvolupament. La motivació de l'alumnat per a l’aprenentatge s’aconseguix mitjançant la realització d’activitats de comunicació en situacions reals. Estes activitats, inserides en el treball quotidià de les diverses àrees ésla manera més eficaç d’oferir un context ric i motivador per a usar les llengües.

Fins ací la nostra entrada al blog sobre TIL i TILC. Esperem que amb la nostra exposició us haja quedat una mica més clar aquests enfocaments. De tota manera, podreu observar el power que hem utilitzat per a fer la sessió en el click que teniu al vostre abast. Així com també donar-vos les gràcies a tots i totes per haver col·laborat activament en la nostra sessió, per haver fet més amena la classe amb la vostra participació en el joc: "CANASTA I GUANYA" i per haver-vos esforçat malgrat les hores que eren... ;)

GRÀCIES. GRACIAS. THANK YOU

Primera exposició

El tema tractat avuí ha estat essencial per a la nostra formació docent: l'Anàlisi del llenguatge en el Currículum, aspecte que no hem de deixar de banda per dur a terme una tasca completa en l'aprenentatge de les llengües.

La finalitat d'aquest aprenentatge és dotar a l'alumnat d’una competència plurilingüe i pluricultural. Aquesta estarà constituïda per una competència elevada en els dos idiomes cooficials de la Comunitat Valenciana i per un domini funcional de l’idioma estranger. 

Aquest tipus d’aprenentatge de llengües porta com a objectiu principal l'educació plurilingüe comú per a tot l'alumnat, independentment de la seua procedència geogràfica, lingüística i cultural, i del nivell social i cultural de les seues famílies. L’educació plurilingüe i pluricultural exigix, a més del tractament curricular de les llengües, una sèrie de valors que han de configurar una societat tolerant, solidària i integradora.

D'altra banda, i tenint en compte les diferents funcions del llenguatge (comunicativa, representativa, lúdica i creativa), podríem dur a terme a la nostra aula una activitat en la qual es promouen dites funcions al mateix temps, com per exemple: Una representació de l'alumnat amb titelles, ja que amb aquesta activitat haurà d’elegir una obra literària adaptada per al teatre, a través de la qual es podrà desenvolupar les funcions citades prèviament. 

Pel que fa a les competències comunes de les llengües cooficials de l’Estat (Valencià i Castellà) a més de la llengua estrangera, són:

• El descobriment de la presència de dos llengües oficials usades en l’entorn social i a l’escola, així com d’altres usades per persones de tot el món.

• El reconeixement de la conveniència i la necessitat de conèixer els dos idiomes oficials i utilitzar-los progressivament.

• L’actitud positiva cap a les diferents llengües i cultures que conviuen en la nostra societat, i el respecte pels usos lingüístics particulars de cada persona.

Una vegada esmentades aquestes competències comunes, ens agradaria per finalitzar aquesta entrada, compartir amb vosaltres un recurs online per a treballar conjuntament les tres llengües esmentades: http://roble.pntic.mec.es/arum0010/