SITUACIONS DIDÀCTIQUES I EL TEXT LLIURE

Hi everyone!

Una setmana més ens disposem a contar-vos allò que havem  fet a la classe d'avui de Planificació de la Llengua i la Literatura en Educació Infantil!

Avui les nostres companyes han tractat el tema de: "Competències i situacions didàctiques". 

I anem a llançar-vos aquesta pregunta: Sabeu el què és una competència? Ja deuríeu de saber-ho, doncs, a la classe de Planificació de la Llengua i la Literatura en Educació Primària ja ho havíem vist anteriorment!!

Una competència és la capacitat del xiquet/a de posar en pràctica de forma integrada, tant els coneixements teòrics com les habilitats coneixements pràctics, així com les actituds personals adquirides.

• Saber fer o aplicar i saber ser o estar.

• Relacionat amb un context real d’aplicació. 

Les competències bàsiques tenen les característiques següents:

• Promoure el desenvolupament de capacitats més que l’assimilació de continguts.

• Caràcter dinàmic, es desenvolupen de manera progressiva, en situacions i institucions formatives diferents.

• Tenen un caràcter interdisciplinari i transversal.

• Determinen tots els elements del  Currículum.

• Pretenen el desenvolupament integral de la persona.

• Són un punt de trobada entre la qualitat i la equitat.

Per desenvolupar aquestes competències hem de posar en pràctica situacions didàctiques. Aleshores, es preguntareu: Què són les propostes o situacions didàctiques? Doncs, les situacions didàctiques són activitats per avaluar el nivell de maduresa de l’alumnat en les diferents competències al llarg dels cicles d’Educació Infantil.

Quins tipus de situacions didàctiques hi ha?

1. Per al desenvolupament: Propicien l’aprenentatge i la posada en pràctica de les distinte competències.

1. Per al diagnòstic: Activitats per a aplicar-les al començament del curs escolar i elaborar un diagnòstic inicial del grup.

1. Integrals: seqüències d’activitats que integren distintes competències. Poden desenvolupar-se en el moment que es considere convenient.

Un exemple de proposta de situació didàctica integral:

“MIX DE TEXTOS”

Objectiu: L’objectiu principal d’aquesta activitat seria conéixer diversos gèneres textuals en diferents idiomes i identificar-ne la utilitat de cadascun.

Material: diferents gèneres textuals (contes, poemes, revistes, receptes, cartes, instruccions, diccionaris, etc.)

Desenvolupament: El mestre o mestra portarà a l’aula diversos gèneres textuals (variats en anglès, castellà i valencià). Els distribuirà en taules distintes o zones de l’aula. 

Nota: procurar que en cada taula existisquen diferents tipologies textuals, i a més, un text de cada llengua.

A continuació, cada grup es reunirà i hauran de debatre quina utilitat té cadascun dels textos i amb quina llengua creuen que està escrit.

Després, el grup es posarà en semicercle i dirà a la resta de la classe els textos que han treballat i amb la llengua en què estan escrits.

Per últim, els xiquets i les xiquetes amb l’ajuda de la resta de companys i del mestre/a, completaran la informació per a comentar les característiques del text que han seleccionat.

  Nota: El mestre/a preguntarà: Té coberta? Com és? Què hi ha en l’interior? Té fotografies? Té dibuixos? Com és el paper? Com està escrit? És la llengua que utilitzeu a casa? Quina llengua de les tres us agrada més? 

Què observarem en l'alumnat?

- Si mencionen el nom dels tipus de textos: periòdic, llibre, poema, conte, revista, diccionari, etc.

- Si esbrinen les llengües que hem seleccionat per a l'anàlisi dels textos.

- Els aspectes que analitzen per a identificar el tipus de text.

- El coneixement sobre la funció o utilitat dels textos.

Quina utilitat té el text lliure?

Cal tindre en compte que en el text lliure els temes dels textos són elaborats pels xiquets i les xiquetes, on es mostren els centres d’interés a partir dels quals podem organitzar la tasca docent i la programació didàctica.

El text lliure parteix d’allò que interessa i també, de les preocupacions que tenen aquestos. El text lliure es possibilita a temes que, nosaltres com a mestres, no havíem pensat, o que estem molt poc acostumats a tractar a l'aula, i és interessant perquè poden sorgir temes per a dur a terme una programació d’aula. 

La funcionalitat és comprovar quins son els interessos, preocupacions i temes que desperten el interés del nostre alumnat. La imaginació, interessos i tot allò que te l’alumnat facilita la tasca posterior.  

És important que el xiquet o la xiqueta no es pose nerviós/a. Cal que mostrem apreci i al·legría dels seus progressos. El reforçament positiu és essencial. Amb tot això, introduïm a les nostres aules un element de vida i d’interés per als xiquets i xiquetes i, de manera espontània, es produeix un aprenentatge diferent i significatiu de la lectura i de l’escriptura on podem realitzar multitud d'activitats amb altres companys i companyes de l'escola.

Imatge extreta del document "Text lliure" facilitat per el professor Jeroni.

Fins ací la exposició d'avui de les nostres companyes! 

Fins la setmana vinent! Adéu!

LA COMPETÈNCIA ESCRITA EN EDUCACIÓ INFANTIL!

Good evening, people! 

Una vegada més, ens trobem ací per parlar d'un nou tema molt interessant per als futurs i futures docents d'Educació Infantil: la competència escrita.

Abans que res, caldria assabentar-se dels coneixements previs dels quals parteix l'alumnat sobre el sistema d'escriptura, per tal de conèixer el nivell en què es troba cada xiquet i xiqueta.

En què consisteix, doncs, aquest tipus de coneixement?
El coneixement del món de l’escrit no és assolit per l’infant d’un dia per a un altre, sinó que es
produeix dins d’un procés complex i dilata en el temps. Quan un xiquet o xiqueta arriba a l'escola infantil, evidentment no sap escriure o llegir (llevant de qui sap escriure el seu nom, encara que ho fa per simple imitació de la grafia adulta, no perquè sàpiga el que escriu), tanmateix, ja diferencia les paraules de les imatges i pot començar a reconèixer les diferents formes de les lletres.
Açò és possible ja que el tex està present per tot arreu envoltant a l'infant des que naix, doncs es troba inmers en un món de comunicació. Aquest va fixant-se poc a poc en tot allò que l'envolta, amb la conseqüència de fer-ho també en les paraules escrites en objectes que poden cridar la seua atenció per qualsevol motiu: etiquetes de la roba o de joguines, cartells publicitaris, revistes o diaris, contes o còmics, senyals d'indicacions de la carretera, escrits del televisor, textos a l'ordinador o al mòbil...

Amb tot açò, veiem que els infants de la nostra societat, abans d’anar a l’escola i d’una manera natural, ja s’han introduït en el món de l’escriptura sense quasi adonar-se i, per tant, hem de partir d’aquests coneixements previs que ja posseeixen.

Dit açò, conegueu cap pedagog/a que haja fet alguna aportació metodològica al sistema d'escriptura?
Doncs, per si no ho sabieu, importants autors com Ovide Decroly, Maria Montessori, Celestine Freinet i Lev Vygotsky, sí.

• Podem recordar els mètodes de Decroly amb propostes que incidien en una iniciació globalitzadora del coneixement de la lectura i l’escriptura a partir de la frase o del text, respectivament.
• Montessori, per la seua part, proposava començar pel coneixement dels sons i de les lletres.
• D'altra banda, Freinet, amb els seus mètodes naturals i buscant la connexió entre la societat i l’escola, va introduir en aquesta eines i recursos com el periòdic, la correspondència, la impremta o l’assemblea, tots presents en la vida social de l’època.
• Per últim, Vygotsky assenyalava que calia ensenyar el llenguatge escrit d'una manera natural i en uns contextos amb significat. És a dir, els infants haurien d’aprendre a llegir i escriure de la mateixa manera que aprenen a parlar.

Amb l'objectiu de fer que l’aula d’Infantil es convertisca en un entorn ric amb un bon ambient d'aprenentatge de la lectura i l’escriptura, es poden dur a terme activitats a l'aula com escoltar la lectura de llibres, iniciar a l'alumnat en la producció de textos escrits o utilitzar els gèneres discursius com a instruments mediadors per a la comunicació a través dels textos.

Sabríeu dir tres gèneres discursius? Per exemple, i respecte els diferents àmbits d'us, podrien ser:

• Endevinalles, còmics o embarbussaments (àmbit d'us literari)
• Missatges, invitacions o els noms propis (àmbit d'ús pràctic)
• Definicions de diccionaris o altres, mapes conceptuals o explicacions del mestre/a o del llibre (àmbit d'ús científic). 

En acabant, què són els objectes portadors i per a què serveixen?

Doncs bé, després de la classe d'avui ho sabem: com la pròpia paraula indica, es tracta d'objectes "portadors de textos escrits", és a dir, qualsevol tipus d'objecte que continga lletra impresa en ell (fullets publicitaris, sobres i cartes, revistes, periòdics, bitllets d'autobús o tren, receptes de metge, llibres de tot tipus, etc.). 

Poden servir com a una molt bona activitat que es pot dur a terme quan els xiquets i les xiquetes no coneixen encara el sistema d'escriptura i, d'aquesta manera tan divertida, podran experimentar de manera molt directa el que és llegir i esciure.

I fins ací l'explicació del tema d'avui! Esperem que vos haja sigut profitosa.

See you next week!